Barcelona, Lesbos i Lampedusa acorden ajuda directa entre ciutats davant la crisi de refugiats : Servei de Premsa

Barcelona, Lesbos i Lampedusa acorden ajuda directa entre ciutats davant la crisi de refugiats

15/03/2016



Temps estimat de lectura: 6 minuts

 

Davant de l’immobilisme de la Unió Europea i, especialment, de l’Estat espanyol per a fer front a la crisi humanitària de persones refugiades que viu aquests moments Europa, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit actuar directament, establint acords de cooperació amb dos dels municipis europeus de la riba mediterrània que més persones refugiades han acollit els últims anys: Lesbos (Grècia) i Lampedusa (Itàlia).

 

25182435294_22624235b3_z

 

Aquests acords, signats avui a Barcelona per l’alcaldessa, Ada Colau, l’alcaldessa de Lampedusa, Giuseppina Nicolini, i l’alcalde de Lesbos, Spyros Galinos, comprometen l’ajut de l’Ajuntament de Barcelona en tots aquells aspectes tècnics, logístics, i de suport social i ambiental que aquestes ciutats puguin requerir per a gestionar el fort impacte que està suposant pel seu territori i la seva població l’arribada massiva de persones que cerquen refugi a Europa. Properament, els tècnics del Pla també realitzaran visites a Melilla per analitzar les possibles accions a prendre en aquest àmbit.

L’alcaldessa, Ada Colau, ha explicat avui que aquesta iniciativa, que s’emmarca dins del Pla ‘Barcelona, Ciutat Refugi’, sorgeix per la necessitat de les ciutats de “protegir els drets humans. Les ciutats ens veiem directament interpel·lades davant d’una Unió Europea que està fallant, com l’estat espanyol, impedint la reubicació de les persones refugiades i no habilitant un pas segur”. Colau ha avançat, en aquest sentit, que es treballarà també les vies per a fer reubicacions directes entre ciutats.

“Barcelona ja ha fet tot el que estava a les seves mans: hem reclamat a l’Estat que actuï, hem incrementat els recursos destinats a les entitats que estan treballant amb els refugiats i hem recollit tota la solidaritat ciutadana que ha despertat aquesta situació entre els barcelonins i barcelonines”, ha seguit Colau. “Però ara toca fer quelcom més. Davant de l’incompliment flagrant d’Europa, les ciutats ara alcem la veu”. Colau ha donat les gràcies als dos alcaldes, que han estat gestionant la crisi de refugiats des dels seus municipis. “Ells sí que ens representen”.

L’alcaldessa de Lampedusa, Giuseppina Nicolini, ha confiat que l’acord amb Barcelona permetrà establir les bases de treball conjunt als pobles del Mediterrani que s’estan veient afectats per aquesta crisi. “Hem de generar una nova visió de la nostra Mediterrània, i canviar la imatge que la Unió Europea ens vol fer veure, que el mar és una frontera”, ha assegurat.

De la seva banda, l’alcalde de Lesbos, Spyiros Galinos, ha subratllat la importància que Europa trobi “l’autèntica arrel del problema: les bombes que cauen a Síria. Les persones que arriben a les nostres costes són víctimes”. Galinos ha reclamat que Europa aturi els traficants de persones i els símptomes de xenofòbia” que estan creixent al continent. També ha recordat que la illa de Lesbos “no ha perdut la seva bellesa, al contrari. Seguim conservant la nostra naturalesa, i la bellesa de la solidaritat de la nostra gent”.

Barcelona va posar en marxa al setembre passat el Pla ‘Barcelona, Ciutat Refugi’, davant de la greu situació que es viu a Europa per la sortida massiva de persones procedents de països en guerra, com Síria, Afganistan, Eritrea, Iraq, etc…i que estan arribant pel seu compte, moltes d’elles per mar, una via que està suposant milers de morts a la Mediterrània i està creant una situació de greu vulnerabilitat per les persones que decideixen emprendre el camí cap al nord a través dels països europeus.

Al mes de febrer d’enguany, el coordinador del pla, Ignasi Calbó, i el director de Justícia Global de l’Ajuntament de Barcelona, David Llistar, van visitar les ciutats de Lesbos i Lampedusa per oferir l’ajut de Barcelona. Aquest va ser un primer contacte que va servir perquè avui se signi l’acord que durant els propers mesos s’anirà desenvolupant, a mesura que es vagi fent la prospecció de les necessitats que poden sorgir a aquestes ciutats.

Del catàleg d’ajuts, el que reclama Lesbos de forma més urgent és l’assessorament per a la gestió de residus per a l’illa, on l’arribada massiva de persones en barques de material pneumàtic i les armilles salvavides que queden abandonades a la costa, està provocat un fort impacte ambiental en un territori que no està preparat per a gestionar-los. En aquest àmbit, ja s’han produït les primeres reunions, i properament, tècnics de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona podran iniciar l’assessorament per a fer-ho efectiu.

L’acord també inclou la possibilitat d’impulsar programes de promoció econòmica, que ajudi els municipis a generar oportunitats per a recuperar l’economia interna, malmesa per la situació i l’abandonament per part de la Unió Europea.

De la mateixa manera, l’Ajuntament de Barcelona ja ha iniciat converses per a posar en contacte aquests dos petits municipis europeus amb d’altres actors de la ciutat que han mostrat la voluntat de cooperar davant de la crisi de refugiats, com la Fundació del FC Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, o la Diputació de Barcelona, un contacte que podrà contribuir a ampliar el catàleg d’ajuts possible.

A més de comprometre’s amb aquest ajut tècnic, l’Ajuntament de Barcelona ha expressat la voluntat, a aquests dos municipis, de dur la seva veu davant de les institucions europees i internacionals en què Barcelona està convidada o en forma part, perquè les seves reclamacions siguin escoltades. Concretament, Barcelona ha estat convidada a participar, a l’abril, en un grup de treball sobre migracions i refugi de la Comissió Europea, de la qual en formaran part les ciutats d’Atenes, Helsinki, Amsterdam i Berlin.

 

Ajut directe per a la crisi humanitària a Europa

A més dels ajuts de cooperació acordats amb aquests dos municipis, davant de la situació de crisi humanitària que s’està vivint en aquests moments a Grècia pel tancament de fronteres a les persones refugiades en ruta, l’Ajuntament de Barcelona ha acordat incrementar, amb 200.000 euros més, la partida de 100.000 euros destinada a les ONG’s que estan treballant en aquests moments atenent-les dins de la Unió Europea. Aquestes partides se sumen al total de 390.000 euros que la direcció de Cooperació ja va destinar a diversos projectes d’atenció a les persones refugiades en origen o en ruta.

La decisió del govern municipal es pren de forma urgent i extraordinària després de veure les conseqüències de la decisió dels països europeus de tancar la ruta dels Balcans al trànsit de persones refugiades, un fet que ha provocat que aquestes s’hagin quedat atrapades a les zones frontereres de Grècia i que ara es troben en una situació de greu vulnerabilitat.

Es calcula que, en aquests moments, a la població grega d’Idomeni –situada en un pas fronterer entre el país hel·lènic i Macedònia—hi ha a l’entorn d’unes 14.000 persones concentrades en un camp sense condicions adequades, a les que no se’ls permet seguir la seva ruta després del tancament de la frontera entre Grècia i Macedònia. El tancament de la ruta dels Balcans ha fet que, en aquests moments, hi hagi també a l’entorn de 32.000 refugiats retinguts a Grècia.

Aquests ajuts, que provenen de la direcció de Justícia Global i Cooperació del consistori, estan inclosos dins de la modalitat d’intervencions en contextos d’emergència i postemergència, i se circumscriuen en el context de la crisi de persones refugiades a la Mediterrània. Les bases d’aquestes subvencions es publicaran les properes setmanes.

Amb aquesta decisió, el govern municipal busca consolidar la capacitats d’acció humanitària de les entitats que treballen en el marc de la crisi de persones refugiades a la Mediterrània, per a millorar les condicions de vida de la població sol·licitant d’asil en trànsit cap a Europa. Per a intervencions en territori de la UE es requerirà que estiguin adreçades a cobrir les necessitats alimentàries i de refugi de les persones en trànsit.

A més d’aquests ajuts, a partir d’aquests moments, l’Ajuntament iniciarà els treballs per a articular una possible col·laboració amb l’ajut directe que està vehiculant-se a través de la ciutadania i el voluntariat. La voluntat del consistori és canalitzar l’ajut humanitari necessari per a les persones en trànsit a través de les entitats que estan sobre el terreny, i en base a les necessitats que aquestes detectin.

Al marge dels ajuts a entitats que estan treballant sobre terreny, l’Ajuntament de Barcelona ha reforçat els recursos per a la primera acollida de refugiats que es troben aquí, i que són atesos pel Servei d’Atenció a l’Immigrant, Emigrant i Refugiat (SAIER). Aquest servei inclou àmbits com l’habitatge, l’assessorament legal, el treball social, l’atenció psicològica o serveis de traducció i intèrprets per a aquesta població. El SAIER haurà passat així d’un pressupost total d1,1 M d’euros a l’inici de 2015 a 1,7M previstos per a 2016.

A més, a través de les entitats que treballen acollint persones refugiades, el consistori ha duplicat les places d’allotjament previstes a Barcelona per a acollir-les. Així mateix, s’ha posat en marxa un programa d’atenció de les persones refugiades que han quedat fora dels ajuts estatals, que està dotat amb 300.000 euros.





Paraules clau
refugiats/