Colau posa en marxa el Pla de Barris de Barcelona

13/01/2016

Temps estimat de lectura: 5 minuts

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha obert avui el curs polític de la capital amb la tradicional conferència del Col·legi de Periodistes, que ha servit per fer un balanç dels primers mesos de Govern i dibuixar els propers reptes de mandat que té la ciutat. La conferència, presentada per la degana del Col·legi de Periodistes, Neus Bonet, ha servit per presentar els primers detalls d’un dels principals projectes que Colau vol impulsar en els propers anys: el Pla de Barris. La iniciativa, que es planteja amb un horitzó de 10 anys, s’ha de convertir en un autèntic pla de xoc per revertir l’actual situació de desigualtat d’alguns àmbits de la ciutat, amb l’objectiu d’actuar de forma transversal i integral amb mesures per promoure la dinamització econòmica i la cohesió social.

23991938389_3647c7d194_z

150 milions per a una quinzena de barris

El Pla de Barris servirà per intervenir de forma contundent en aquells barris amb una major concentració de vulnerabilitat social, com ara dèficits urbanístics, baixa qualitat de l’habitatge, manca d’equipaments o necessitat d’activitat econòmica, de manera que el desplegament de la iniciativa requerirà polítiques integrals i transversals per tal d’optimitzar la gestió des recursos. La primera fase del Pla de Barris arrenca ara amb una aportació prevista de 150 milions d’euros per aquest mandat, i la inversió es concentrarà a l’eix Besòs, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i els barris de Muntanya, aquests últims sovint oblidats i amb necessitats específiques per millorar la seva relació amb Collserola. Es preveu actuar a l’entorn d’una quinzena de barris.

Vocació metropolitana: una iniciativa compartida

El Pla de Barris neix amb vocació metropolitana i la voluntat de ser una estratègia compartida amb altres administracions, amb l’acord de les diferents forces polítiques i la complicitat dels actors socials i econòmics de la ciutat. Per aquest motiu, a partir d’aquest primer esbós del projecte, s’establiran tots els contactes necessaris per fer que el Pla de Barris sigui un pas important cap a la ciutat metropolitana, donat que les intervencions que s’hauran de preveure en els barris poden afavorir i afectar també les ciutats de l’entorn de Barcelona. El Pla de Barris, per tant, es configura també com una oportunitat per l’entorn metropolità de Barcelona, donat que les ciutats comparteixen necessitats i problemàtiques.

“Cal fer un pas endavant en la governança metropolitana; ja no es tracta només de mancomunar serveis entre municipis, sinó de repensar el conjunt de les polítiques públiques en clau metropolitana, des de l’urbanisme fins a l’educació, la promoció econòmica, l’ocupació, la cultura, la seguretat o l’habitatge”, ha manifestat l’alcaldessa, que també és presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

“La clau de l’èxit de la Barcelona del futur vindrà determinada per la capacitat de combinar les dues escales: la ciutat real, que és la metropolitana, i la ciutat viscuda, que és el barri”, ha dit.

El Besòs, eix vertebrador de la ciutat metropolitana

“Pensar la ciutat del futur és pensar la Barcelona metropolitana”, ha dit l’alcaldessa durant la conferència, que ha apostat per reforçar el treball de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) un cop reconegut el govern a través de la nova llei aprovada pel Parlament de Catalunya. Colau ha dit que “durant molts anys el Besós s’ha vist com a problema, i ara ha arribat el moment de veure’l com a oportunitat”. “Després que Barcelona hagi estat capaç d’obrir-se al mar, ara cal que torni a mirar al riu”, ha manifestat l’alcaldessa, que ha fixat com a prioritat fer que el Besós deixi de ser un límit i adquireixi centralitat urbana com a eix cívic.

En aquest sentit, l’alcaldessa ha anunciat que mantindrà trobades amb alcaldes i alcaldesses de l’eix Besòs per començar a definir una estratègia conjunta de regeneració urbana, “evitant caure en competències i apostant per la cooperació”. L’eix Besòs disposa de diferents motors en el territori, com ara la futura estació i el parc de la Sagrera, el campus de la UPC a Sant Adrià, la recuperació de la llera del riu Besòs o l’entorn de les Tres Xemeneies, fet que Colau ha aprofitat per assenyalar que aquest àmbit s’erigeix com un dels espais amb major oportunitats de desenvolupament del model econòmic, ambiental i de mobilitat de Barcelona.

Cap a un nou model econòmic

“No podem pretendre lluitar contra les desigualtats sense repensar el model econòmic de la ciutat”. Ada Colau ha dit que durant molts anys el creixement de l’economia s’ha basat en alimentar el monocultiu de la bombolla immobiliària, amb nefastes conseqüències, i ha aprofitat la conferència per assenyalar l’aposta per diversificar el model econòmic de Barcelona, amb 3 objectius ineludibles per garantir el progrés: l’aposta per la indústria, associada a una estratègia potent per la recerca i la innovació; la transició energètica, com a oportunitat econòmica; i l’economia social i solidària, que genera valor, amb valors.

Ada Colau ha defensat la necessitat de millorar el turisme per garantir que sigui una activitat sostenible i de futur, i ha emfatitzat el seu compromís total amb el comerç i el teixit comercial, mostrant-se contrària al creixement de les grans superfícies comercials.

La lluita contra les desigualtats

L’alcaldessa ha recordat que Barcelona és una ciutat que genera molta riquesa, amb un teixit social i una capacitat creativa excepcionals, però també una ciutat on en els darrers anys han crescut fortament les desigualtats, on les rendes baixes i molt baixes han passat del 20% al 40%, mentre que les rendes altes i molt altes s’han mantingut estables, al voltant d’un 20%. Un dels efectes de la crisi ha estat l’empobriment de les classes mitjanes i l’eixamplament de les diferències entre rics i pobres, per la qual cosa el combat contra les desigualtats “ha de ser el principal repte que cal afrontar com a societat i com a ciutat”. L’alcaldessa ha recordat que a Barcelona hi ha més de 90.000 persones aturades i s’estima que un 10% de les llars pateixen pobresa energètica, el que significa que prop de 100.000 persones no poden fer front de forma normalitzada a les despeses d’aigua, llum i gas.

“La desigualtat és dolenta no només en termes de justícia social, garantia de drets i d’oportunitats, sinó que afecta negativament la promoció econòmica, el desenvolupament urbà i la seguretat, perquè només una ciutat cohesionada pot atraure i retenir inversions, talent i creativitat, ha dit Colau, que ha defensat la necessitat d’emprendre mesures a curt, mitjà i llarg termini, com ara un pla de revitalització comercial, la creació de la renda municipal que garanteixi uns ingressos mínims a partir d’una gestió racional dels ajuts, o la institució d’un salari mínim interprofessional d’àmbit metropolità.

Canvi d’època, mà estesa a l’acord i diàleg

“Més que una època de canvis, Barcelona viu un canvi d’època, on la política necessita repensar-se per reinventar-se per donar resposta als nous reptes econòmics i socials”, ha manifestat Colau, que ha recordat que la capital catalana sempre ha sigut pionera i referent en avançar-se i anticipar-se als canvis. L’alcaldessa ha dit que ens trobem en una triple crisi: econòmica, social i política, amb una creixent desconfiança de la ciutadania amb les velles solucions, que en les últimes eleccions van donar lloc a un doble mandat: un mandat de canvi i un mandat d’acord i diàleg.

“Per fer-ho possible, és necessari arribar a un acord de govern per teixir un acord amb les diferents forces d’esquerres presents a l’Ajuntament, a fi de facilitar la governança i la generació del nou model de ciutat exposat”, ha conclòs.

Paraules clau
ada colau/ alcaldessa/ alcaldessa colau/