Servei de Premsa
18/04/2024
La Diagnosi 2015 sobre sensellarisme a Barcelona convida a repensar els circuits d’atenció i millorar la participació de les persones usuàries
14/12/2015
Temps estimat de lectura: 4 minuts
La tinenta d’Alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, i Jesús Ruiz en representació de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) que agrupa 31 entitats dedicades a aquest àmbit, han presentat les conclusions de l’estudi Diagnosi 2015. La situació del sensellarisme a Barcelona, elaborat per Albert Sales, Joan Uribe i Inés Marco.
El document -que es pot consultar íntegrament en aquest enllaç- forma part de la sèrie d’informes bi-anuals que publica la XAPSLL des de 2011, que mostren l’evolució, tant de les persones ateses i els seus múltiples perfils, com de la xarxa de recursos d’atenció. Una informació que es completa amb les dades dels recomptes periòdics de persones que dormen al carrer.
En l’estudi 2015, a la informació quantitativa s’afegeixen les conclusions d’una recerca qualitativa en què s’han realitzat 120 hores d’observació participant als carrers i places de la ciutat, s’ha entrevistat més de 50 persones que hi passen les nits i s’han realitzat grups de discussió tant amb persones usuàries dels recursos com amb professionals que hi treballen.
Algunes de les línies d’intervenció a seguir que apunta la diagnosi són les següents:
1. Cal millorar el coneixement estadístic sobre tots els tipus d’exclusió residencial
Les dades disponibles permeten constatar que el nombre de persones sense llar a Barcelona s’ha mantingut estable en els darrers anys, després d’un període d’increment sostingut entre 2008 i 2011.
S’hi comptabilitzen tant les persones que pernocten a la via pública, i que són detectades en els recomptes periòdics i en les prospeccions que realitza el Servei d’Inserció Social (SIS) com aquelles que són ateses en els diversos equipaments de la XAPSLL. Les xifres evidencien també un increment progressiu del volum de recursos d’atenció a aquest col·lectiu.
Amb la finalitat de millorar el coneixement sobre aquestes realitats, l’Ajuntament impulsarà una enquesta entre les persones usuàries dels serveis socials que permeti detectar millor aquests casos i disposar d’informacions estadístiques al respecte.
2. Cal afrontar el sensellarisme des de l’òptica de les polítiques d’accés a l’habitatge
L’estudi desgrana la multiplicitat de perfils de les persones sense llar per reiterar que aquest fenomen no és una patologia social sinó, principalment, una conseqüència de les dificultats d’accés a l’habitatge. S’aposta, doncs, per incrementar la dotació d’habitatge social per a persones sense llar i enfortir programes com el housing first, que a Barcelona compta ja amb 14 pisos de titularitat municipal i 10 de la Fundació Rais que l’Ajuntament finança amb més de la meitat del seu pressupost a través d’un conveni. El compromís del govern municipal d’ampliar aquesta xarxa s’ha reflectit ja en la proposta de pressupost per a 2016, que preveu una dotació de 500.000 euros per posar en funcionament 50 pisos més.
3. Cal repensar els circuits d’atenció actuals i fer més acollidors els espais d’atenció
L’informe tracta de respondre als factors que expliquen la persistència en la situació de sensellarisme, i apunta a la necessitat de repensar l’actual model d’escala de transició, en què la persona usuària inicia l’itinerari d’inclusió en un centre de primera estada per passar després a un equipament de mitja estada i finalment a un pis d’inclusió com a estadi final previ per assolir la plena autonomia.
Malgrat que es recull que per a una part de les persones que es veuen obligades a pernoctar al carrer els centres de primera acollida funcionen positivament com a primer espai de vinculació als serveis, l’estudi aposta per diversificar els models d’atenció en funció de les necessitats de cada cas, i defensa també la necessitat de generar espais més acollidors, que facilitin la convivència i que millorin la intimitat de les persones usuàries.
4. Cal incrementar la participació de les persones usuàries
Els grups de discussió en què han participat les persones usuàries han posat de manifest la necessitat de millorar la seva implicació en el disseny del funcionament dels equipaments, per tal d’adequar-los a les seves necessitats. Qüestions com les hores d’entrada i sortida dels centres o la normativa interna dels mateixos dificulten en ocasions la vinculació per part dels usuaris i augmenten les possibilitats de retorn a la situació de carrer.
Amb la voluntat d’avançar en aquesta direcció, el govern municipal encarregarà a la XAPSLL la detecció d’un grup de persones que visquin o hagin viscut situacions de sensellarisme per tal de constituir un Comitè d’Experts en el marc del Consell de Benestar Social, encarregat de donar veu al col·lectiu i incorporar les seves propostes al disseny de les polítiques per fer front a l’exclusió residencial severa.
5. Cal millorar la resposta adreçada a les dones en situació de sensellarisme
L’estudi dedica un capítol especial a la situació de les dones sense llar, la presència de les quals tant al carrer com als recursos d’atenció és molt inferior a la dels homes, però en una situació de major vulnerabilitat i risc per a la seva integritat física, i un pitjor estat de salut.
Les dades indiquen que la proporció de dones és més alta com més ens allunyem de les situacions de carrer. Si al carrer la proporció de dones és de l’11% i als centres de primera acollida del 14%, quan ens fixem en recursos residencials col·lectius de mitja i llarga estada, les dones constitueixen un 20%, en els pisos d’inclusió un 23% i en pensions i habitacions de lloguer sostingudes per una entitat o pels serveis socials municipals un 31%. Les dones en situació de sense llar, doncs, tenen una major capacitat o necessitat de buscar suport. S’apunta també que la representació femenina és molt major en les situacions d’exclusió residencial sobre les quals no es disposa avui d’un coneixement estadístic tan exhaustiu.
Paraules clausensellarisme/