Servei de Premsa
27/04/2024
L’Ajuntament de Barcelona dóna suport a dues querelles ciutadanes contra fets succeïts durant la Guerra Civil i el Règim Franquista
17/11/2015
Temps estimat de lectura: 3 minuts
El Govern municipal dóna suport a la xarxa ciutadana de recolzament a la querella argentina contra els crims del franquisme per presumptes delictes de genocidi i estudia adherir-se al procediment.
El tinent d’alcalde de Drets de ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha explicat que l’Ajuntament de Barcelona donarà recolzament a la querella presentada per l’Associació AltraItàlia, entitat que reuneix els italians antifeixistes que viuen a Barcelona, en relació als bombardejos contra la població civil catalana ocorreguts entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939 i en el que van morir prop de 5.000 persones, van quedar afectats 1.808 edificis i es va llançar 1 milió de quilograms de bombes. “Estem en temps de bombardejos i hem de recordar els de Barcelona. El temps no esborra la responsabilitat de qui l’ha comés”, assegura Asens.
Aquesta associació considera a la seva denúncia que la intervenció de les tropes militars italianes dirigides per Benito Mussolini van ser decisives per al triomf del cop d’estat militar de Francisco Franco contra un Govern escollit democràticament, i que es va tractar d’una intervenció il·legal al no existir cap declaració de guerra entre ambdós estats implicats.
És per aquest motiu que l’Ajuntament de Barcelona es personarà al procediment Sumari 1/2013 al Jutjat d’Instrucció 28 de Barcelona, arrel de la querella interposada per l’Associació AltraItàlia a l’Audiència de Barcelona que condemna els bombardejos ocorreguts a la ciutat de Barcelona i perpetrats per les tropes italianes.
La segona acció ciutadana a la que l’Ajuntament de Barcelona ha donat el seu recolzament és a la querella 4591-10 presentada al jutjat número 1 de Buenos Aires (Argentina) per delictes de genocidi comesos durant el Règim Franquista. L’aixecament militar el 18 de juliol de 1936 i la posterior Guerra Civil, encapçalada pel dictador Francisco Franco, va enderrocar el Govern legítim i democràtic de la República. El nou règim que es va imposar va perseguir i aniquilar tota expressió de llibertat sorgida en contra de la dictadura franquista. La querella, que considera que aquest règim dictatorial va ser mantingut per les forces armades, l’oligarquia i una part de la jerarquia de l’Església catòlica durant els següents 40 anys, interpel·la també a les persones que Franco va designar per a succeir-lo, entre ells, a Juan Carlos de Borbón y Parma, anterior Cap de l’Estat. La denuncia també s’estén a Felipe VI i Mariano Rajoy, actuals autoritats i representats d’un Estat que legitima els fets succeïts en el seu passat.
L’Ajuntament de Barcelona estudia adherir-se a una causa acceptada a tràmit per una jutgessa argentina que 35 anys després dels fets els ha acceptat a tràmit. I posa a disposició del conjunt de la ciutadania la possibilitat de fer-ho a través d’un formulari al que podran accedir a través de les OACs dels diferents districtes de la ciutat i que es derivaran al jutjat bonaerense.
Jaume Asens ha presentat aquestes mesures acompanyat pel president del grup municipal d’ERC, Alfred Bosch; la presidenta del grup municipal de la CUP Capgirem Barcelona, Maria José Lecha; Diego Arcos, representant de la querella argentina i Guido Ramellini, representant de la querella italiana.
Declaracions institucionals contra els fets feixistes
A la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció del proper dimecres, 18 de novembre, es llegirà una proposició amb contingut de declaració institucional de suport a la xarxa ciutadana de recolzament a la querella argentina contra els crims del franquisme i de les accions judicials de la querella.
A més, en el marc de la mateixa comissió, el grup municipal de Barcelona en comú, ha entrat una Declaració Institucional que ha tingut el suport de les dues terceres parts dels regidors, on es donarà suport al procediment que dona lloc a la querella i on es manifesta la voluntat d’instar a l’Estat italià a demanar formalment perdó pels bombardejos realitzats durant el règim feixista sobre poblacions catalanes indefenses.
Paraules claufranquisme/