Torre Garcini serà un equipament municipal

15/11/2015

Temps estimat de lectura: 5 minuts

La finca de Torre Garcini serà un equipament públic al servei dels veïns i veïnes. El Govern municipal impulsa una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per qualificar d’equipament de titularitat pública la finca de Can Garcini, situada al carrer Xiprer, 40-46 d’Horta-Guinardó. Aquest tràmit administratiu, que se sotmetrà a debat i aprovació inicial dimecres vinent a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, permetrà a l’Ajuntament adquirir la propietat de la finca i rehabilitar l’edifici i el jardí que l’envolta.

La tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha presentat avui la iniciativa acompanyada del regidor d’ERC, Jordi Coronas, el regidor del PSC, Daniel Mòdol, i la presidenta del grup municipal de la CUP, María José Lecha. Janet Sans ha destacat la importància de l’acord polític perquè permet protegir l’interès general i preservar Torre Garcini, i ha volgut destacar especialment que això serà possible gràcies a l’esforç realitzat durant molts anys pels veïns i veïnes.

La MPGM proposada és l’instrument que farà possible recuperar i protegir una finca d’alt valor històric i patrimonial que durant molts anys les entitats veïnals han reclamat poder conservar i dotar-la d’usos públics. Comptar amb una nova zona d’equipaments al Guinardó, en un barri amb una trama urbana totalment consolidada, permetrà donar sortida a les necessitats d’espais per anar desenvolupant els nous equipaments públics previstos pel Districte en el Pla d’equipaments Horta-Guinardó 2006-2020, en la forma i ritme que marqui la disponibilitat pressupostària.

D’altra banda, Torre Garcini és un dels pocs exponents de l’arquitectura rural tradicional del Guinardó, i el seu bon estat de conservació és un element distintiu que el dota encara de més valor històrico-cultural. Així doncs, configura una peça clau per entendre i donar a conèixer la història del barri.

Un altre dels factors que justifiquen el tràmit és que, avui dia, Torre Garcini compta amb un nivell D de catalogació. Això comporta la possibilitat d’enderrocar i construir en tot el solar segons la qualificació urbanística actual de la finca, prèvia realització d’una memòria històrica i constructiva de l’antiga masia.

Aquest nivell de catalogació, però, no equival al veritable interès històric de l’edifici ni a la valoració realitzada per l’Ajuntament l’any 2000 en el marc dels plans Especials de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg, en què s’atorgava un nivell C de protecció. No obstant, l’anterior propietari de la finca va presentar un recurs contra el pla que va obtenir una resolució judicial favorable, de manera que Torre Garcini va quedar catalogada amb un nivell D i quedava exposada a un possible enderroc.

Posar en valor la masia i el seu jardí

Per tot això, el Govern municipal planteja una MPGM que modificarà la qualificació vigent de la finca de Can Garcini, de 1.545 m2 de superfície, com a zona de densificació urbana semi-intensiva –clau 13b–, el que suposava la construcció de nova edificació a pràcticament tota la parcel·la. Amb el canvi, la qualificació passarà a ser d’equipament de nova creació –clau 7b– i es conservarà l’edifici actual i els jardins.

La nova ordenació prevista posa en valor la masia en relació amb el seu jardí. Per tant, es durà a terme la conservació i recuperació de l’edifici i el tractament adient dels jardins per a la seva obertura al públic. Es preveu que part d’aquests puguin ésser destinats a horts urbans, en relació a l’ús principal de l’equipament.

Per tal que la titularitat de Torre Garcini sigui pública, l’Ajuntament adquirirà l’immoble a l’actual propietari, l’entitat mercantil Josel, SL del grup Núñez i Navarro. L’adquisició s’haurà de realitzar per via de mutu acord o, en cas que no sigui possible, pel sistema d’expropiació. El cost estimat de l’operació se situa entre els 4.855.000€ i els 6.140.000€, i inclou l’adquisició de l’immoble, la rehabilitació de l’edifici i les obres de jardineria.

El Parc de l’Oreneta, zona verda

En paral·lel, la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat també proposarà desistir del procediment per a la tramitació de la Modificació del Pla General Metropolità a les finques situades als carrers de d’Alfons XII, 49-51 –la masia de Can Ripoll, a Sarrià-Sant Gervasi–, de Xiprer, 40-46 –Torre Garcini– i Montevideo, 33-53 –a tocar del Parc de l’Oreneta– que va ser aprovat inicialment el juny de 2014 per l’anterior Govern municipal.

Amb aquesta iniciativa es pretenia transferir l’edificabilitat prevista a Torre Garcini a la finca del carrer Montevideo, de manera que es permetia la construcció de 30 habitatges en un solar situat al parc de l’Oreneta que actualment s’utilitza com a zona verda.

L’actual Govern municipal rebutja frontalment aquesta operació. Per això, també treballa per garantir la protecció ambiental i l’ús públic de la finca de Montevideo, 33-53 mitjançant la seva qualificació urbanística com a espai lliure públic –zona verda–. Això dóna resposta a la proposició aprovada per unanimitat al desembre de 2014, en l’anterior mandat, i a la lluita dels veïns i veïnes aplegats en la Plataforma defensem el parc de l’Oreneta per mantenir com a espai verd els terrenys d’aquest àmbit.

A més, el Govern municipal continua avaluant la cerca d’alternatives urbanístiques més adients dins la ciutat per traslladar el sostre actualment edificable d’aquesta parcel·la municipal.

El valor històrico-patrimonial de Torre Garcini

L’indret que ocupa aquesta masia està documentat des de finals del segle XVIII. Inicialment, Can Garcini s’anomenava Torre de la Concepció, i més endavant va rebre el nom popular de ‘la Trinxera’, perquè quedava enclotada respecte als marges del camí que anava cap a l´actual passeig de Maragall, llavors carretera de la Garrotxa. Els terrenys que l’envoltaven estaven destinats al conreu del blat i de la vinya, tasca que va perdurar fins ben entrat el segle XX.

Malgrat que el 1929 es van segregar una bona part dels terrenys a partir de la urbanització de la zona, avui dia és la masia més ben conservada del Guinardó. Els segles XVIII i XIX, a la ubicació actual de la finca i fins a l’antic municipi d’Horta hi havia camps i masies de Sant Andreu de Palomar i de Sant Martí de Provençals.

Sumant la vall d’Horta, s’han documentat l’existència de 45 masies a la zona, algunes de pagès i altres de nobles i gent adinerada, de les quals en resten unes 10. Al llarg del segle XX, s’ha anat urbanitzant tota la zona, fet que ha provocat la desaparició en la majoria de casos del testimoni històric de l’estil de vida dels últims segles, i que ha deixat Torre Garcini com a un dels últims testimonis.

Paraules clau
equipaments/ Torre Garcini/