Servei de Premsa
19/04/2024
Barcelona desplega les mesures per aplicar la ILP d’emergència habitacional i pobresa energètica
26/10/2015
Temps estimat de lectura: 5 minuts
El passat 6 d’agost va entrar en vigor la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar la pobresa energètica i l’emergència habitacional, una norma que juntament amb la Llei catalana pel Dret a l’Habitatge de 2007, el Decret de Mesures Urgents 1/2015 i la creació del Registre de Pisos Buits per part de la Generalitat, suposen una millora evident en la protecció contra els desnonaments i la pobresa energètica.
La Llei 24/2015, fruit de la ILP impulsada per la PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), estableix mesures per impedir el sobreendeutament hipotecari i instrumenta l’accés a un habitatge digne i a subministraments bàsics per part de persones en risc d’exclusió residencial. Per donar compliment a aquesta normativa, el govern municipal presentarà al proper Consell Plenari la Mesura de govern per afrontar la pobresa energètica i l’emergència habitacional, que planteja actuacions en quatre àmbits:
1. Prevenció de desnonaments i garantia de reallotjament en casos de vulnerabilitat
Aquest objectiu requereix disposar dels mecanismes per conèixer amb suficient antelació els processos que poden donar lloc al llançament de persones en risc d’exclusió residencial. El protocol vigent de comunicació amb els jutjats deixa poc marge temporal per fer intervencions d’acompanyament i mediació, per la qual cosa s’està treballant en la propera signatura d’un nou conveni amb els operadors jurídics.
Davant d’una situació de vulnerabilitat, la nova llei estableix l’obligatorietat dels grans tenidors d’habitatge (persones físiques o jurídiques que per si soles o per mitjà d’un grup d’empreses siguin propietàries de més de 1.250m2) d’oferir un lloguer social alternatiu com a requisit indispensable per fer efectiu el desnonament. En cas d’incompliment, es preveu que l’Ajuntament pugui fixar sancions de fins a 90.000 euros.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de les dades d’Hisenda municipal, ha iniciat la identificació dels grans tenidors que hi hagi a la ciutat per tal de fer-los arribar informació detallada sobre l’entrada en vigor de la Llei i els deures que se’n deriven.
En la resta de supòsits, és a dir, quan el desnonament l’impulsi un petit tenidor i afecti a una persona en situació de vulnerabilitat serà la Mesa d’Emergència qui haurà de fer l’oferiment de lloguer social. El grup que prepara la reforma del Reglament d’Adjudicació de Pisos de la Mesa d’Emergència està treballant per vincular l’accés als nous criteris de vulnerabilitat que estableix la Llei. El nou reglament estarà definit abans de final d’any.
2. Evitar els talls de subministraments bàsics que afectin a persones en situació de vulnerabilitat
La llei 24/2015 consagra l’obligació de les empreses de subministrament d’aturar els talls que afectin a persones en situació de vulnerabilitat. Par tal de fer efectiu aquest deure, el govern municipal treballa en un nou protocol per signar amb aquestes empreses, amb les quals tindrà lloc una ronda de reunions a partir de la propera setmana.
Es posarà en marxa també al novembre un dispositiu de reforç contra la pobresa energètica que donarà cobertura, en la seva fase pilot, als tres districtes que concentren una major afectació: Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Les seves funcions seran la detecció dels riscos de pobresa energètica, gestió de conflictes per impagaments, gestió per a l’aturament de talls, gestió d’ajuts i assessoraments per tal de reduir la factura energètica o promoure la rehabilitació per millorar l’eficiència energètica.
D’altra banda, s’enfortirà la difusió dels ajuts concedits en matèria de pobresa energètica, un recurs encara massa desconegut per aquella població que el necessita. Amb aquest objectiu, s’impulsarà una campanya de comunicació centrada en els barris més afectats.
El govern municipal va iniciar el mandat obrint converses amb les principals entitats financeres que disposen d’habitatges buits a la ciutat, amb la finalitat d’aconseguir-ne la cessió. Davant les dificultats per arribar a acords, durant la segona meitat de 2015 es van imposar les 12 primeres multes coercitives per un import de 5.000€. En aquells casos en què la multa no ha estat recorreguda i no se n’ha efectuat el pagament, la propera setmana s’imposarà una segona sanció, per valor de 10.000 euros.
L’Ajuntament disposa ja de les dades del Registre d’Habitatges Buits de la Generalitat, que llista 2.591 pisos al conjunt de la ciutat propietat de bancs i fons d’inversió i que porten un mínim de dos anys sense comprador ni llogater, segons declaren les pròpies entitats. Aquelles que acumulen un major volum de pisos són:
És en aquests districtes, juntament amb el barri del Carmel, on també hi ha una elevada concentració d’habitatges buits, on el Grup de Treball sobre Pisos Buits, reunit el passat 1 d’octubre, va acordar prosseguir de manera prioritària amb les inspeccions i posterior imposició de multes coercitives i sancions.
L’objectiu últim d’aquestes sancions és aconseguir la mobilització d’aquests immobles, ja sigui a través de la cessió a l’Ajuntament o per part de la pròpia entitat financera. Per això, el govern municipal preveu també a la Mesura de govern combinar l’establiment de multes coercitives amb l’impuls de la cessió obligatòria, un instrument que la Llei 24/2015 preveu per als supòsits de grans tenidors que concentrin més de 100 habitatges buits. L’Ajuntament activarà aquesta via de manera immediata, en primer lloc, amb la bossa de pisos de què disposa la SAREB.
4. Creació d’una unitat de prevenció de l’exclusió residencial i la pobresa energètica
El desplegament del conjunt de mesures vinculades a l’entrada en vigor de la Llei 24/2015 requereix d’un enfortiment dels dispositius municipals per donar resposta a les funcions de controlar que els grans tenidors compleixen amb el seu deure d’oferir el lloguer social com a condició per impulsar desnonaments, detectar i sancionar pisos buits propietat d’entitats financeres, impulsar la cessió obligatòria, fer acompanyament psicosocial a les famílies en procés de desnonament, mediar amb els propietaris d’immobles, millorar l’eficiència energètica dels habitatges que pateixen pobresa energètica,…
Amb aquesta finalitat, el govern municipal ha acordat constituir una Unitat de Prevenció de l’Exclusió Residencial i la Pobresa Energètica, vinculada formalment a la xarxa d’oficines d’habitatge i que treballarà de manera coordinada amb els serveis socials, centralitzant la gestió de tots aquells casos en què sigui aplicable la Llei 24/2015. La unitat estarà integrada per tècnics d’habitatge, mediadors, treballadors socials, advocats, inspectors i administratius, amb la voluntat que la seva ampliació sigui progressiva fins a arribar a disposar d’un equip de 20 professionals en dos anys.
Les seves funcions principals seran l’assessorament a les persones afectades, la tramitació i gestió d’ajuts per a habitatge, la mediació amb entitats financeres, l’elaboració d’un cens únic de desnonaments i la diagnosi sobre la situació social de cada cas, per tal d’assumir-ne la gestió, excepte en aquells casos on, a banda del risc de pèrdua d’habitatge, es detectin altres problemàtiques paral·leles que requereixin del seguiment de serveis socials.
Paraules clauemergència habitacional/ pobresa energética/