Es presenta un projecte per descobrir els 6000 anys d’història del Raval : Servei de Premsa

Es presenta un projecte per descobrir els 6000 anys d’història del Raval

22/05/2014



Temps estimat de lectura: 5 minuts

La regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, el coordinador institucional del CSIC a Catalunya, Lluis Calvo, i el coordinador principal del projecte i investigador del CSIC, Juan Gibaja han presentat el projecte “Raval, 6000 anys d’història”, una iniciativa que té per objectiu acostar ciència i, en particular, l’arqueologia i la prehistòria del Raval, als ciutadans de Barcelona.

Aquest projecte està promogut per la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en el marc de Raval Cultural, i compta amb la col·laboració del Districte de Ciutat Vella, l’Eix Comercial del Raval, i diverses entitats del barri. El projecte està finançat per la FECYT (Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia).

La proposta, que es desenvoluparà durant el 2014, vol explicar d’una manera senzilla i entretinguda, però també rigorosa des d’un punt de vista científic, la història més remota del Raval i de la ciutat de Barcelona.
L’objectiu és donar a conèixer l’arqueologia i la prehistòria del Raval a un públic molt ampli.
Mercè Homs ha recordat, durant la presentació, que el Raval Cultural iniciativa que aixopluga aquest projecte, “vol donar visibilitat a aquesta identitat del Raval, la cultural, que molt sovint és desconeguda”. La regidora ha agraït a totes les institucions i entitats que participen en aquest projecte la seva aportació: “És una gran notícia que una institució d’investigació com el CSIC s’hagi volgut acostar al Raval Cultural.” Homs també ha fet una menció molt especial a Maria Casas, de la Taula del Raval, i a Alexandre Grimal, de l’Associació Catalana de l’Art Prehistòric, que durant anys han treballat perquè el passat més remot del barri i tot el seu patrimoni siguin coneguts.

Projecte integrador

El programa “Raval, 6000 anys d’història” té un esperit integrador i vol arribar a tots els escenaris possibles del Raval. És per això que en el marc del projecte, s’organitzaran xerrades, demostracions i conferències a diversos llocs del barri, com centres culturals, centres cívics o institucions acadèmiques i centres de recerca del Raval. Però també, gràcies a la col·laboració de l’Eix Comercial del Raval, es faran presentacions en d’altres espais del barri, com mercats i restaurants, on es podran ensenyar les tècniques prehistòriques per fer eines de tall amb sílex; a forns i a tallers de ceramistes, per mostrar de quina forma els homes i dones del neolític feien el pa i els estris de ceràmica que utilitzaven; o a diversos carrers i places del Raval, per mostrar com es feia foc en el passat.

En el marc d’aquest projecte s’està preparant un teatre de titelles per tal què els més petits aprenguin què és la prehistòria i l’arqueologia. També s’està creant un capgròs vestit amb indumentària del neolític perquè sigui el protagonista de les festes del Raval. També cal remarcar, les activitats organitzades per a la gent gran, així com les iniciatives pensades per als més joves.

“Volem explicar com vivien, què menjaven, com es vestien i quines eren les creences d’aquests que van ser els primers pobladors del barri del Raval”, explica Juan Gibaja, investigador del CSIC i coordinador principal del projecte. “També volem que coneguin les restes arqueològiques que estan sota els seus peus i sota els carrers que circulen diàriament, i que probablement no coneixen.”

Es tracta, doncs, tal com conclou aquest científic, “d’un projecte amb esperit integrador que vol arribar a tota mena de públics, i que vol mostrar una realitat i una riquesa arqueològica del barri del Raval poc coneguda”.

Els primers habitants del Raval

En els últims anys, les obres urbanístiques del barri han posat al descobert nombroses restes arqueològiques d’enorme rellevància científica que, no obstant això, han passat desapercebudes als veïns i visitants del Raval.
“D’acord amb les dades i restes de les que tenim constància, els primers assentaments humans de migracions que van arribar des d’Orient per la costa es van ubicar a la plana de Barcelona, en el que avui dia és el Raval”, explica Juan Gibaja. Aquesta migració va començar molt abans, cap al 9700 aC, des del Pròxim Orient, i van anar colonitzant, a través de successius moviments migratoris, diferents regions fins arribar per la costa al pla de Barcelona.

Aquí s’hi van instal·lar, cap a l’any 5500 aC aquests incipients agricultors i ramaders. També eren recol·lectors, i practicaven la pesca i la caça. “Que s’hi instal·lessin aquí és normal. Era una zona amb rieres abundants, amb la línia de costa molt semblant a la que coneixem ara, amb un sòl adequat per a l’agricultura i el ramat, i amb la muntanya de Montjuïc a prop, de la qual podien extreure matèries primeres per fer eines”, detalla Juan Gibaja. El clima es creu que era també molt semblant a l’actual.
Testimoni d’aquestes primeres ocupacions són les restes arqueològiques descobertes en els últims anys, com les de Sant Pau del Camp, un assentament neolític de l’any 5500 aC. o les restes de la plaça Reina Amàlia.

La troballa del jaciment de Sant Pau del Camp, un assentament neolític amb diferents ocupacions iniciades l’any 5500 aC. aproximadament, va ser especialment rellevant. I és que ha omplert un buit important en la història de la ciutat, el poblament del pla de Barcelona en època prehistòrica. S’hi han localitzat les restes humanes més antigues de la zona. A més, per l’extensió, complexitat i característiques, es pot dir que és un dels jaciments més importants de Barcelona. Aquest assentament estava al voltant d’una riera, que enguany conserva el nom en el carrer Riereta.

Coneixedors de la ceràmica, s’han trobat algunes peces decorades amb les petxines del cardium edule (berberecho), de les destrals pulimentades, del sílex treballat amb cura, deixaren també testimonis de la seva mort mitjançant els enterraments trobats acompanyats d’aixovars. Part d’aquestes troballes es poden contemplar avui en el Museu d’Història de la Ciutat.

Per la seva banda, el jaciment als carrers de la Reina Amàlia, de Lleialtat i de Carretes, correspon a unes importants restes d’ocupacions prehistòriques entre el 4700 – 4300 aC. A les restes s’ha pogut identificar un conjunt d’estructures d’habitació, associades a algunes sepultures primàries. També s’ha identificat una depressió que devia de ser un fons de cabana, així como restes de fogars i fosses.

Xarxa de col·laboradors

El projecte, coordinat per la Institució Milà i Fontanals del CSIC (IMF-CSIC), compta amb l’estreta col·laboració del Districte de Ciutat Vella, a través de Raval Cultural.

La idea sorgeix d’unes activitats esporàdiques dutes a terme per investigadors del Departament d’Arqueologia i Antropologia de la IMF-CSIC al Raval, l’any 2013, i que, aquest any, s’han consolidat com a projecte. Tot plegat compta amb el finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

La xarxa de col·laboradors és molt àmplia. Així, es compta amb la col·laboració dels serveis educatius del Raval, que duran a terme part del programa a escoles i instituts del barri; de l’Eix Comercial del Raval, que permetrà realitzar activitats a comerços i establiments d’oci; del Casal de Barri Folch i Torres, que acollirà part de la programació; del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), lloc on està dipositat el material dels jaciments del Raval; de l’Associació Catalana d’Art Prehistòric; de l’empresa Memora de serveis funeraris; i de l’empresa Arqueolític, dedicada a la didàctica de l’arqueologia.

El programa d’activitats complet es pot seguir en el web raval6000anyshistoria.com





Paraules clau
història/ raval/