Servei de Premsa
04/05/2024
Jaume Ciurana assisteix al XXX Festival Internacional de Poesia de Barcelona al Palau de la Música
19/05/2014
Temps estimat de lectura: 4 minuts
Dimarts 20 de maig, a les 21.00 hores al Palau de la Música Catalana, el tinent d’Alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana assistirà al XXX Festival Internacional de Poesia de Barcelona.
El Festival Internacional és l’acte de cloenda de la Setmana de la Poesia de Barcelona i enguany llegint els seus versos a l’escenari del Palau tindrem als poetes Antoni Clapés, Aleksander Kúixner, Mary Jo Bang, Mircea Cӑrtӑrescu, María Negroni i Anna Montero.
POETES DEL XX FESTIVAL INTERNACIONAL DE POESIA
Antoni Clapés (Sabadell, 1948) És poeta, traductor i editor de poesia.
Ha publicat dues dotzenes de llibres d’entre els quals cal destacar L’arquitectura de la llum (2012), La llum i el no-res (2009), Alta Provença (2005), Destret (2003), Llavors abandonaries
Greifswald (2001) i In nuce (2000). La seva poesia ha estat traduïda i editada a l’espanyol, francès, anglès, italià, portuguès, alemany i àrab. Tradueix poesia del francès i de l’italià.
Des 1989 dirigeix Cafè Central, editorial independent de poesia.
Aleksander Kúixner (Leningrad, 1936)
Llicenciat en filologia russa a la Universitat Herzen de Leningrad. És director de l’editorial peterburguesa Biblioteka Poeta. És membre de l’Associació d’Escriptors de Rússia i del PEN Club de Sant Petersburg, i ha traduït llibres de poesia i ha tutoritzat, durant més de vint anys, un grup destacat de poetes d’aquesta mateixa ciutat.
Al llarg de la seva trajectòria literària ha publicat poemaris, llibres de poesia infantil i quatre reculls d’assaigs, traduïts a nou llengües.
Ha publicat seleccions de poemes a les revistes literàries més rellevants del seu país i ha rebut, entre molts altres guardons el Premi Poet (2005). Entre els seus poemaris, cal destacar Pervoe vpetxatlenie (1962, La primera impressió), Notxnoi dozor (1966, Ronda de nit), Primeti
(1969, Supersticions). Pismo (1974, La carta), Priamaia retx (1975, Estil directe), Golos (1978, La veu), Tavritxeski Sad (1984,Jardí de Tàurida), Dnevnie Sni (1986, Somnis diürns), Jivaia Izgorod (1988, La tanca viva), Notxnaia Muzika (1991, Música nocturna), Na sumratxnoi zvezde (1994, A l’estrella tenebrosa), Letutxaia griada (2000, Vol de núvols), Kustarnik (2002, L’arbust),
Kholodni mai (2006, Maig fred), Oblaka vibiraiut anapest (2008, Els núvols trien l’anapest), Mielom i ugliom (2010, Amb guix i amb carbó) i Vetxerni svet (2013, Vespertina). En català, ha publicat l’antologia És tot el que tenim (Llibres del Segle, 2013).
Mary Jo Bang (Waynesville, 1946)
És diplomada i llicenciada en sociologia (Universitat de Nothwestern), llicenciada en escriptura creativa (Universitat de Columbia) i diplomada en fotografia (Polytechnic of Central London).
És professora de literatura contemporània, poesia i escriptura creativa a la Universitat de Washington a Saint Louis. És autora de sis llibres de poesia, entre els quals The Bride of E (2009, La núvia d’E), Louise in Love (2001, Louise enamorada), i Elegy (2007, Elegia), guardonat amb el National Book Critics Circle Award l’any 2008. Ha escrit dos llibres de poesia que s’han traduït i publicat al nostre país: Elegía (Bartleby, Madrid, 2010) i El claroscuro del pingüino (Kriller71, Barcelona, 2013). La seva traducció de l’Infern de Dant, amb il·lustracions de Henrik Drescher, ha estat publicada per Graywolf Press l’any 2012.
Mircea Cărtărescu (Bucarest, 1956)
Poeta, novel·lista, crític literari i periodista, actualment és professor associat al Departament de Literatura Romanesa de la Universitat de Bucarest i membre de la Unió d’Escriptors Romanesos i del Parlament Cultural Europeu. Ha publicat fins ara més de 25 llibres i un gran nombre d’articles, i la seva obra està traduïda a vint idiomes. Entre altres guardons ha rebut el Premi de Literatura de Berlín 2012 o l’Spycher-Leuk 2013 de Suïssa.
Les seves obres més importants són Faruri, vitrine, fotografii (1980, Fars, vitrines, fotografies), Poeme de amor (1982, Poemesd’amor), Totul (1984, Tot), Postmodernismul românesc (1999, El postmodernisme romanès) o Enciclopedia Zmeilor (2002, L’Enciclopèdia dels Dracs). Alguns dels seus libres, com Nostàlgia (2013) i Lulu (2011), han estat traduïts al castellà per Impedimenta.
María Negroni (Rosario, 1951)
Doctora en literatura per la Universitat de Columbia, Nova York, actualment dirigeix el màster en escriptura creativa de la Universitat Nacional de Tres de Febrero a Buenos Aires. Traductora, entre d’altres, d’obres de Louise Labé, Georges Bataille o Emily Dickinson, la seva poesia ha estat portada a l’anglès, el francès, l’italià i el suec.
Autora d’assaig, novel·la i llibres d’artista, ha publicat nombrosos títols de poesia: Elegía Joseph Cornell (Caja Negra, 2013), Cantar la nada (Bajo la Luna, 2011), Arte y Fuga (Pre-Textos,2004) i Islàndia (Monte Ávila, 1994/Station Hill, 2001), que va rebre el 2002 el Premi PEN American Center al millor llibre de poesia en traducció l’any anterior.
Anna Montero Bosch (Logronyo,1954)
Llicenciada en filologia francesa per la Facultat de Filologia de la Universitat de València. Poeta, professora i traductora del francès, ha traduït articles i llibres de poesia i prosa (Charles Baudelaire, Jean-Charles Huchet, Pierre Assouline, Guy de Maupassant, entre d’altres). Ha col·laborat en diverses publicacions: Daina, Caràcters, Reduccions o Serra d’Or.
És autora dels poemaris Polsim de lluna (1983), Arbres de l’exili (1988), La meitat fosca (1994), Com si tornés d’enlloc (1999), Serenitat de cercles (2004). El pes de la llum (2007, Premi Cadaquésa Rosa Leveroni 2006), Teranyines (2010, Premi AusiàsMarch, Premi Nacional de la Crítica). Alguns poemes seus figurena diverses antologies i han estat traduïts al francès, a l’anglès,al castellà, al rus, a l’alemany i a l’italià.
Paraules claupoesia/