Servei de Premsa
26/04/2024
Barcelona es consolida com a pol central de l’economia del coneixement, la tecnologia i la creativitat de Catalunya
06/05/2014
Temps estimat de lectura: 6 minuts
L’Ajuntament de Barcelona presenta l’informe ‘Barcelona Metròpoli Creativa 2013. Economia del coneixement i economia creativa a Barcelona’, una diagnosi detallada sobre l’economia del coneixement, la innovació, les tecnologies de la informació i la comunicació i les indústries creatives a Barcelona. L’estudi permet conèixer la dimensió i l’evolució d’aquests àmbits per tal de reforçar i reafirmar l’impuls que dóna el Govern municipal a la transformació de la ciutat cap a una economia avançada i de futur basada en sectors emergents d’alt valor afegit.
L’informe ha estat elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), per encàrrec de la Direcció d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació i amb la participació de l’Institut de Cultura de Barcelona.
En la roda de premsa de presentació, la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Sònia Recasens, ha destacat el “lideratge que exerceix Barcelona com a capdavantera del país en l’aposta per aquests sectors estratègics”, que aporten qualitat al teixit productiu i al mercat laboral de la ciutat i contribueixen a consolidar el canvi de model econòmic sustentat en la innovació i la creativitat.
“Les ciutats i les regions metropolitanes són les que tiraran endavant aquest canvi. Barcelona no es pot quedar ni es quedarà enrere, i continuarà treballant per liderar aquest nou paradigma”, ha afegit Recasens, que també ha remarcat les polítiques actives de suport a la indústria del coneixement que es duen a terme des de la plataforma econòmica Barcelona Growth, amb projectes com l’Oficina d’Atenció a l’Empresa i el programa de suport a les empreses tecnològiques mStartUp Barcelona; i des de Barcelona Activa, a través dels diferents serveis oferts i les incubadores municipals.
Per la seva banda, el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Jaume Ciurana, ha afirmat que “a Barcelona, l’actitud creativa i tot allò que se’n deriva, les indústries i ensenyaments creatius, han vingut per quedar-se i per ser un dels fonaments de l’estructura cultural i econòmica de la ciutat”. Pel responsable de l’àrea cultural de l’Ajuntament, l’impuls d’aquesta indústria és “una aposta estratègica de ciutat que reclama el màxim de consens polític i social i que cal tirar endavant des d’ara mateix, però també a mig i llarg termini”.
Com ha dit Ciurana, les dades de l’informe refermen el Govern municipal en les seves polítiques de foment de la creativitat i la innovació, que inclouen la posta en marxa d’un eix estratègic format pel Canòdrom, Fabra i Coats, i Disseny Hub Barcelona, amb un futur espai en aquest mateix edifici de landing empresarial per indústries culturals vinculades al món del disseny, així com els ateneus de fabricació, entre d’altres. A més, aquestes accions es complementen amb el projecte Barcelona Laboratori, que l’Ajuntament impulsa per “posar en contacte els agents públics i privats de la ciutat vinculats a la innovació creativa, i que és un clar exemple d’èxit”.
Barcelona, líder en activitats intensives en coneixement
Les dades que es desprenen del document reflecteixen que Barcelona es consolida com a pol central de l’economia del coneixement, la tecnologia i creativitat de Catalunya. La capital catalana concentra el 44% del total de treballadors en activitats intensives en coneixement –les que fan una despesa en R&D relativament elevada i un major ús de capital humà qualificat– del país, i, pel que fa als serveis intensius en coneixement, el percentatge es remunta al 47% del total.
Pel que fa a Barcelona ciutat, l’any 2012, les activitats intensives en coneixement compten amb 437.300 treballadors i han guanyat pes sobre el total d’empleats entre 2009 i 2012, amb més de la meitat -el 53%- de tota la base ocupacional.
Els serveis intensius en coneixement representen el 49% dels treballadors del municipi i són el grup més important, amb 400.533 empleats. Per la seva banda, les manufactures intensives en coneixement compten amb 36.770 treballadors, que representen el 4,5% del total.
En paral·lel, les activitats no intensives en coneixement compten amb 387.442 treballadors, el 47% del total, la major part dels quals es dediquen a activitats de serveis (329.118 treballadors, el 40% del total), i la resta d’activitats no intensives en coneixement sumen 58.324 treballadors, el 7% de l’ocupació total.
També és destacable que, durant els anys 2009-2012, les activitats intensives en coneixement resisteixen millor els efectes de la crisi, i és que la caiguda d’ocupats respecte el 2011 (-2’9%) és inferior a la caiguda experimentada per les activitats no intensives en coneixement (-3’8%).
Pel que fa al nombre d’empreses, cal subratllar que el 2012 el nombre de companyies intensives en coneixement s’ha mantingut relativament estable respecte l’any anterior, en 20.044 (29% del total). D’aquestes, 19.400 es dediquen a serveis intensius en coneixement (27,7% del total) i 646 a manufactures intensives en coneixement (1%).
Per altra banda, la dimensió mitjana aproximada de les empreses en activitats intensives en coneixement és major (22 treballadors/establiment) en comparació amb les activitats no intensives de coneixement (7 treballadors/establiment).
Ocupats en activitats TIC
L’any 2012, Barcelona té 28.500 ocupats en activitats TIC, xifra que representa el 3,5% dels empleats de la ciutat, i el 54% dels treballadors en TIC de Catalunya. El 98,5% dels ocupats en TIC treballen en el sector serveis, mentre que l’1,5% restant ho fan en l’àmbit de manufactures TIC.
Des del 2009, els ocupats en activitats TIC han crescut moderadament, principalment pel creixement dels serveis d’aquestes característiques. El pes dels llocs de treball TIC dins l’ocupació total augmenta any rere any. Entre aquests, els altres serveis TIC (software i R+D) són els responsables del creixement, mentre que la resta de serveis TIC (comerç) redueixen l’ocupació.
Pes creixent de la indústria creativa
La classificació que s’utilitza en aquest informe diferencia entre indústries creatives tradicionals, dedicades a les indústries culturals, i les no tradicionals, vinculades al software, videojocs, edició electrònica i R+D. Dit això, l’11% dels ocupats del municipi de Barcelona (101.472 persones), i el 7,5% de Catalunya, treballen en indústries creatives. En paral·lel, el 49% dels llocs de treball creatius de Catalunya es registren a Barcelona. El pes d’aquest sector sobre el total de treballadors augmenta des del 2009, principalment degut al creixement de les indústries creatives no tradicionals.
A més, el nombre d’ocupats en indústries creatives ha augmentat de 2001 a 2012, i durant la crisi -tot i disminuir en termes absoluts- el seu pes dins el total ha crescut lleugerament. Aquest creixement de pes s’ha concentrat en les indústries creatives no tradicionals.
Entre les indústries creatives no tradicionals, les activitats relacionades amb el software, videojocs i edició electrònica són les que han augmentat en valor absolut, seguides de les activitats relacionades amb R+D.
82.282 ocupats en activitats creatives
Pel que fa als treballadors en indústries creatives afiliats al Règim General de la Seguretat Social (RGSS), aquests sumen 82.282 ocupats i són el 10% dels ocupats del municipi i el 52% dels ocupats en indústries creatives de Catalunya. A banda, els autònoms en indústries creatives sumen 19.190 treballadors, equivalent al 20% dels autònoms del municipi i el 39% dels autònoms creatius de Catalunya.
El pes dels treballadors autònoms en les indústries creatives és significatiu, ja que representen el 19% dels treballadors creatius totals de la ciutat, que és gairebé el doble del pes que els autònoms tenen en el conjunt de treballadors de tots els sectors. Addicionalment, des del 2009 augmenten el seu pes sobre el total dels treballadors en indústries creatives.
Quant a les empreses, Barcelona en registra 7.320 vinculades a la indústria creativa (10,5% del total). El pes relatiu de les empreses creatives ha augmentat respecte el 2009, principalment gràcies al creixement de les empreses en indústries creatives no tradicionals.
Les empreses relacionades amb la moda, les arts escèniques, les arts gràfiques i la ràdio i televisió són les que més han patit les conseqüències en la reducció del nombre d’empreses des del 2007. Per contra, les empreses que realitzen activitats relacionades amb R+D s’han duplicat.
Alta competitivitat exportadora
Les conclusions de l’estudi posen en valor que l’economia de Barcelona és fonamentalment una economia exportadora, i que la competitivitat en els mercats internacionals s’ha recuperat de la important caiguda del 2009, amb increments importants del volum d’exportació els últims tres anys i les manufactures intensives en coneixement com a principal partida de les vendes a l’exterior.
Si bé la innovació tecnològica -mesurada com a número total de patents i models d’utilitat- ha frenat el creixement, la seva composició mostra un component cada cop major dels indicadors de major qualitat i es detecta una concentració a Barcelona i l’AMB de la innovació de més qualitat que es produeix a Catalunya, així com de la més orientada als mercats exteriors.
A més, aquest prestigi internacional es tradueix també en una capacitat d’atracció de talent de Barcelona creixent: el nombre d’estudiants visitants a les universitats de Barcelona i la RMB s’ha duplicat durant els anys 2000-2011 fins assolir un total de 6.800.
Paraules clauconeixement/ creativitat/ creixement/ indústria/ innovació/ tecnologia/