Servei de Premsa
27/04/2024
El Pla de Família 2013-2016 fixa els serveis, programes i accions dirigits a les famílies de Barcelona pels propers anys
18/12/2013
Temps estimat de lectura: 5 minuts
La regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats, Irma Rognoni, presentarà divendres en el consell plenari de l’Ajuntament de Barcelona el nou Pla Municipal de Família 2013-2016, el document que recull les principals polítiques municipals tant de promoció com d’atenció dirigides a totes les famílies de ciutat, i que recull objectius i mesures directament relacionades amb les famílies a Barcelona.
El document es desenvolupa en diversos eixos objectius, com el benestar i qualitat de vida de les persones, el progrés econòmic, la promoció i la protecció de la família i la infància, l’educació, la conciliació de la vida laboral, familiar i personal i la protecció dels membres vulnerables de les famílies, entre d’altres idees.
“L’objectiu principal del Pla que ens ocupa és que les famílies esdevinguin elements centrals de la ciutat de Barcelona”, ha explicat Rognoni. “L’anàlisi de la realitat de les famílies a Barcelona ens fa constatar una gran diversitat de famílies a l’hora de formular polítiques de suport i promoció d’aquestes”, ha afegit.
Línies, objectius i accions municipals en clau de família
El Pla de Família és tranversal perquè està dirigit a totes les edats i a totes les famílies de ciutat: famílies amb infant i adolescents, famílies joves o amb joves, famílies de persones grans i amb persones grans, dones i homes que formen diversos nuclis de famílies, etc…
Tots els àmbits municipals hi estan implicats, des de tots els sectors de població (Infància, Joventut, Dona i gent Gran) i des de totes les temàtiques relacionades amb la vida de les persones i famílies de la ciutats: Serveis Socials, Salut, Immigració, Discapacitats, Esports, Participació, Drets civils, Educació, Cultura, Hisenda, Habitatge, Ocupació i Comunicació.
El document conté 4 línies estratègiques; cadascuna d’elles té objectius generals i diverses accions vinculades.
• Línia estratègica 1. Promoure una major visibilitat i participació de les famílies a la ciutat.
Conté 52 accions diferents, com per exemple, promocionar la participació de famílies als Consells de Barri, o impulsar un projecte nou per la definició del temps no lectiu de Secundària amb les AMPA de Secundària.
•Línia estratègica 2. Orientar i donar suport a la diversitat de grups familiars en les fases pròpies del cicle vital i en les transicions en què la família ha d’adaptar-se a noves situacions, per tal d’afavorir dinàmiques familiars funcionals.
Té 66 accions vinculades, entre elles, promoure la mediació familiar per afavorir la resolució dels processos de separació i divorci, evitant costos emocionals a l’infant i promovent la coparentalitat i potenciant la relació intergeneracional
•Línia estratègica 3. Promoure programes de suport a les competències parentals i habilitats educatives de les famílies, per al desenvolupament d’una parentalitat positiva des de la corresponsabilitat en la cura i l’educació.
Té 74 accions. Aquest punt desenvolupa diverses iniciatives com accions formatives a les famílies a les escoles bressol municipals, generació d’espais formatius i de socialització de coneixements d’experiències on les famílies puguin trobar suport a la seva funció educativa amb xerrades i tallers a les escoles, o el desenvolupament d’un programa d’aprenentatge emocional en les escoles. Així mateix, es proposa seguir promocionant la pràctica de l’esport en família.
•Línia estratègica 4. Millora de les condicions de vida de les famílies, posant en marxa noves respostes per pal•liar les conseqüències de la crisi socioeconòmica actual en les famílies, tant pel que fa a la seva situació socioeconòmica com pel que fa a les dinàmiques familiars que es generen.
Aquesta línia conté 98 accions, com continuar definint beneficis en matèria de fiscalitat i accés a equipaments segons situacions familiar predefinides o reforçar mesures i projectes específics per fer front o pal•liar les conseqüències de la crisi socioeconòmica actual en les famílies: habitatge, ocupació i serveis socials.
Les aportacions del Consell Municipal de Benestar Social al document van ser recollides el 18 de març de 2013, a través d’una sessió de treball participativa del grup de treball de famílies. A partir de la dinàmica de work-cafè i del plantejament “Des de la teva experiència, quines propostes consideres importants per als propers tres anys per a posar les famílies en el punt de mira a la ciutat de Barcelona en relació a cada un d’aquests eixos?”, es van treballar les quatre línies estratègiques del Pla. Finalment, amb un procés de priorització on-line, el grup de treball va consensuar quines eren les aportacions més importants.
Anàlisi de les famílies de Barcelona
El pla fa un anàlisi dels factors que influeixen en la institució de la família a Barcelona, per exemple, els canvis demogràfics, l’evolució de la nupcialitat, el descens de la natalitat i l’envelliment progressiu de la població. També es refereix a l’impacte de la crisi en la família.
Entre els canvis que s’hi detecten s’analitza el fet que, avui, la gent es casa menys i més tard i el matrimoni ja no es considera un requisit important ni per la formació de parelles ni per la procreació. A Barcelona aquest fet és especialment rellevant. La taxa de nupcialitat, que a finals dels anys setanta era de 7 matrimonis per cada mil habitants, l’any 1986 havia caigut a 4,6 i l’any 2011 es situava a 3,4.
Els matrimonis civils han augmentat considerablement, representant el 76% de tots els matrimonis, mentre que la caiguda dels canònics s’accentua any rere any, com a efecte fonamentalment del procés de secularització creixent de la nostra societat i molt especialment dels joves.
També han augmentat notablement els matrimonis mixtes, és a dir, aquells en els que al menys un cònjuge és estranger, que a Barcelona suposen al voltant del 31% dels matrimonis celebrats.
A més, s’assenyala que la nupcialitat ja no constitueix un requisit per a la maternitat. En vint-i-cinc anys, (de 1986 a 2011), el percentatge de naixements de mares no casades sobre el total de naixements ha passat d’un 9,3 a un 40,3 a Barcelona, superant les mitjanes de Catalunya (36,6) i d’Espanya (37,4), les quals s’han anat apropant en els últims anys.
Així, del matrimoni com a única forma d’unió legitimada, s’ha passat a una heterogeneïtat i diversitat de formes d’unió, com les parelles de fet o les unions de parelles homosexuals, que si bé sempre havien existit, avui gaudeixen de legitimitat jurídica i social; parelles reconstituïdes, etc….
Els nous comportaments demogràfics comentats, juntament amb els canvis en els estils de vida, han comportat també canvis importants en el tamany, la composició i l’estructura de les llars, que han crescut en diversitat.
El procés d’envelliment de la població, que anirà creixent segons totes les previsions, són enormes, amb implicacions econòmiques i socials que suposen un desafiament tant per atendre les creixents necessitats derivades de la dependència, com per procurar noves polítiques, recursos i espais perquè les persones grans puguin desenvolupar la seva autonomia, participació social i aportacions a la comunitat.
Paraules clauIrma Rognoni/ Pla de Família/